Sócrates: El mes just dels homes.

En aquesta nova entrada estrenem nou curs, un curs que esperem que estiga carregat de sorpreses i coneixements. Aquesta nova etapa l’anem a començar estudiant a Plató i el objectiu de l’entrada es parlar de un dels seus mentors i amic: Sócrates, el mes just dels homes.

BIOGRAFIA

Sòcrates va néixer en Atenes a l’any 470 a.C. d’una família, pel que sembla, de classe mitjana. El seu pare era escultor i la seua mare matrona, el que ha donat lloc a alguna comparació entre l’ofici de sa mare i l’activitat filosòfica de Sòcrates. Els primers anys de la seua vida coincideixen, doncs, amb el període d’esplendor de la sofística a Atenes.

A continuació adjuntem un video que ens parla sobre la seua vida:

SOFISTES vs. SÒCRATES

Sòcrates critiva el relativisme gnoseològic i moral dels sofistes, convençut que els exemples concrets tanquen un element comú respecte al qual eixos exemples tenen un significat. Per al relativisme els conceptes morals com la justícia o la virtut no són susceptibles d’una definició universal: són el resultat d’una convenció, el que fa que el que és just a una ciutat puga no ser-ho a una altra. Sòcrates pel contrari, està convençut que el just ha de ser el mateix en totes les ciutats, i que la seua definició ha de valer universalment. La recerca de la definició universal es presenta, doncs, com la solució del problema moral i la superació del relativisme.

FILOSOFIA SOCRÀTICA . LA DIALÈCTICA

Per a procedir a eixa recerda, Sòcrates desenvolupa un mètode pràctic basat en el diàleg, en la conversació, la “dialèctica”, en el que a través del raonament inductiu es podria esperar aconseguir la definició universal dels termes objecte d’investigació. Aquest mètode consta de dos fases: la ironia i la maièutica. En la primera fase l’objectiu fonamental és, per mitjà de l’anàlisi pràctic de definicions concretes, reconèixer la nostra ingnorància, el nostre desconeixement de la definició que estem buscant. Només una vegada reconeguda la nostra ignorància estem en condicions de buscar la veritat. La segona fase consistiria propiament en la recerca d’eixa veritat, de la definició universal, eixe model de referència per a tots els nostres judicis morals. Es tracta de portar a un interlocutor a enllumenar la veritat, a descobrir-la per si mateixa com allotjada ja en la seua ànima per mitjà d’un diàleg en el qe el filòsof proposava una sèrie de preguntes i oposava les seues objeccions a les respostes rebudes, de tal manera que finalment fos possible reconèixer si les opinions inicials del seu interlocutor eren una apariència enganyosa o un coneixement vertader.

INTENCIONALITAT

Tot sembla indicat que la intencionalitat de Sòcrates era pràctica: el interès per les qüestions lògiques o metafísiques seria completament aliè a Sòcrates. La seua finalitat seria descobrir aquell coneixement que servira per a viure, és a dir, determinar els vertaders valors a realitzar. En aquest sentit és anomenada la ètica socràtica “intel•lectualista”: el coneixement es busca estrictament com un mitjà per a l’acció. De tal manera que si coneguérem el “Bé”, no podríem deixar d’actuar d’acord amb ell; la falta de virtut en les nostres accions seria identificada, doncs, amb la ignorància i la virtut amb el saber.

MORT

En l’any 399 a.C Sòcrates, que s’havia negat a col•laborar amb el règim dels Trenta Tirans, es va veure embolicat en un judici en plena reinstauració de la democràcia davall la doble acusació de “no honrar als deus que honra la ciutat” i “corrompre a la joventut”. Condemnat a mort per majoria, pogué haver eludit la condemna, després que, en la seua defensa, hagués demostrat la inconsistència dels càrrecs que se li imputaven, però va preferir acatar-la i morir, ja que valorava la seua consciència i la veritat més que la seua pròpia vida i com a ciutadà es sentia obligat a complir la llei de la ciutat, encara que en algun cas, com al seu, fos injusta. El dia fixat va beure la cicuta.

INFLUÈNCIA DE SÓCRATES

La mort tràgica de Sòcrates va influir poderosament en la vida i el pensament de Plató, la qual fou decissiva en alguns aspectes de la seua filosofia, com la defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals, la dialèctica com a mètode educatiu, la recerca de les definicions essencials i l’intel•lectualisme moral, que es basa en el coneixement del be. Sols si es coneix el que és el be i la justícia es pot realitzar el be y la justícia.
El punt de vista de Sòcrates està viciat per certa ambigüitat: quan Sòcrates demana que a la base de la moral i la política es trobe el coneixement ¿a quin coneixement es refereix? Podem distingir entre saber fer alguna cosa i el saber en què consisteix eixa cosa. El primer tipus de saber és un saber entès com destresa (be siga corporal o espiritual) per a la realització d’ alguna cosa, i el segon tipus és un saber entès com coneixement explícit i conscient d’alguna cosa (com ocorre per exemple en la ciència).

Com ja hem dit abans, Sòcrates va exercir una influència directa en el pensament de Plató, però també en altres filòsofs que, en major o menor mesura, havíen sigut els seus deixbles i que continuaran el seu pensament en direccions diferents, i encara contraposades. Alguns d’ells fundaren ecoles filosòfiques conegudes com les “escoles socràtiques menors”, com Euclides de Megara (fundador de l’escola de Megara), Fedón de Elis (escola d’Elis), l’atenès Antístenes (escola cínica, a la que va pertànyer el conegut Diògenes de Sinope) i Aristipo de Cirene (escola cirenàica).

CONCLUSIÓ

Sòcrates era considerat una persona enigmàtica pels seus contemporanis. No va escriure el seu missatge, el que significa que depenem totalment de la imatge que va deixar els seus deixebles d’ell. El que està per damunt de qualsevol dubte és que era un mestre en l’art de la conversa. A més, parlava amb una autosuficiència que fascinava i irritava. Pensava que parlava en nom d’una cosa major que ell. Va desafiar als poderosos de la societat, criticant tota classe d’injustícia i abús de poder, cosa que finalment, acabaria costant-li la vida.

Per finalitzar adjuntem un esquema que ens resumeix tots el punts que hem tractat en aquesta entrada: