Matrix i el mite de la caverna

Al llibre VII de la república, Plató explica el mite de la caverna en el que ens descriu un món dividit en dues parts: el món sensible o de les imatges i el món intel•ligible o el de les idees.

Plató descriu als habitants del món de les imatges encadenats en front d’una paret on l’única llum es un gran foc que hi ha darrere a la llunyania i que reflexa les ombres d’aquells que passen per darrere seu. Els primers tenen la opció de desencadenar-se i mirar enrere per a poder descobrir el món de les idees i, per tant, la veritat, sempre contant amb l’ajuda dels que ja han realitzat aquest viatge cap al món intel•ligible.

Aquest mite ha influït en la cultura des de la seua aparició, tant en la literatura com en la cinematografia, com es pot apreciar en el llibre de Laura Gallego “L’emperadriu del eteris” i la pel•lícula “El Show de Truman”. Un dels més clars exponents de “l’adaptació” d’aquest mite es podria considerar el llargmetratge anomenat Matrix, dels germans Wachowski.

La pel•lícula parla d’un món anomenat Matrix, que es veu reflectit en el mite de la caverna com la regió sensible, tot allò que els encadenats percebeixen pels sentits, la passarel•la ,els objectes que projecten les ombres i les persones que els mostren, és a dir, la caverna en sí. En la pel•lícula, Matrix és un conjunt d’estímuls que les màquines proporcionen al cervells del humans, els quals perceveixen un món paral•lel al real, on tenen la sensació de llibertat i fan la seua vida normal. La pel•lícula comença presentant-nos una dualitat de personatges, els que ja han despertat, i els que viuen a Matrix.

Els que han despertat en el mite serien els filòsofs, que desprès d’ascendir tornen per ajudar aquells que tinguen la voluntat d’obtindre coneixement i fugir del món de les ombres, aquestos, més concretament aquest, seria el protagonista, “l’elegit”, Neo. Aquestos viuen al món real i tornen a Matrix amb l’objectiu de despertar els “encadenats”.

Dins dels que viuen a Matrix trobem dos tipus de personatges, el primer tipus serien els humans, mentre que els segon tipus serien les màquines o agents, segons el mite, els humans representarien els presoner, ja que es veuen sotmesesos al captiveri creat per les màquines, que en el mite serien aquells que creen les ombres.

Com hem dit abans el mite ens narra l'alliberació d'un “esclau”, i com que aquest accedeix progressivament a l'exterior de la caverna, aquesta fugida del món, la mentira on havia viscut fins al moment, és una metàfora del que ell considera una ascensió fins al coneixement. Aquesta ascensió es veu reflectida en la pel•lícula. Des del moment en el que el presoner és alliberat, quan Neo es pren la pastilla, fins el procés de descobrir la veritat, vore el sol (que representa la idea del Bé).

Tant en el mite com en Matrix podem contemplar les distintes fases per assolir el coneixement. Plató diu que el filòsof quan ix de la caverna no creu el que veu i que per assolir tota la informació, la veritat que se li proporciona, necessitarà temps, que se li adapten els ulls. En el cas de la pel•lícula, Neo mostra escepticisme davant el que li mostra Morfeo (el mestre), però amb el temps acaba descobrint la veritat, que ell és l'elegit, que ha de difondre tot el que sap. Durant aquest procés apareixen dos factors importants en la filosofia Platònica, l’ intel•lectualisme moral i la dialèctica (aquestos procediments al igual que el moment en el que el Neo desperta es poden veure al següent vídeo des del minut 3)

Per finalitzar anem a comentar el paper dels “Agents” que és mantindre les coses tal com són i com diria Plató, aquestos serien capaços d’erradicar a qualsevol que ficara en dubte la seua forma de govern establert, l’estatus quo.

Quin final millor que aquell personatge que al llarg de la pel•lícula ha realitzat l’ascensió dialèctica amenace amb descendre i acabar amb tot allò que han conseguit.